Acció campanya "Fora els símbols feixistes!"

L'Assemblea de Joves de La Sagrera i St.Andreu,hem fet que aquesta matinada (26 d'abril) a l'ajuntament de St.Andreu, no hi hagués ni la bandera espanyola, ni la europea. I s'han penjat una estelada i una bandera roja, alhora que es desplegava una pancarta on es podia llegir "eliminem els símbols feixistes, construïm un poble lliure. fora la bandera espanyola de st.andreu!".

Aquesta acció no és aïllada,ja que des de la CAJEI estem realitzant una campanya per acabar amb els símbols visibles del feixisme als carrers de pobles,barris i viles. Que si encara hi són, és perquè el sistema democràtic que ens venen va ser una renúncia total i una continuitat maquillada de la dictadura franquista.

Dins la campanya també es va fer una netejada de plaques del "Ministerio de la Vivienda amb el yugo y las flechas".

Amb aquesta retirada de banderes, les joves del nostre poble,comuniquem una vegada més, que rebutgem l'Estat espanyol i la bandera que el representa. I denúnciem que un símbol com aquest és la imatge clara del feixisme, l'espanyolisme, i el capitalisme, que intenten esclafar la identitat, la llengua, la història, la cultura de la nostra terra.

A més també hem fet coincidir aquesta acció amb el dia següent del 25 d'abril, en què fa 300 anys de la batalla d'Almansa, 300 anys de l'inici de la ocupació espanyola!

Però quan la resistència segueix viva, res no la pot aturar.

PERQUÈ ELIMINANT SÍMBOLS FEIXISTES(i no només símbols), CONSTRUÏM UN POBLE LLIURE!.FORA LA BANDERA ESPANYOLA DE ST.ANDREU DE PALOMAR!

Manifest de la CAJEI en motiu del 25 d'Abril

Ara més que mai, un únic objectiu: Independència i Socialisme

Tres-cents anys després de la desfeta a Almansa, el jovent català som plenament conscients que el País Valencià necessita d'una vegada per totes alliberar-se de les cadenes de l'espanyolisme i del capitalisme més salvatge i cruent. Enguany, fer memòria històrica és més important que mai si tenim en compte la commemoració dels tres segles d'ocupació militar espanyola, un fet històric que el jovent català tenim molt present en ple segle XXI.

Des de la pèrdua dels nostres privilegis forals l'any 1707, el País Valencià ha hagut de sofrir opressions i imposicions de tota mena sota administració espanyola. La castellanització cultural i lingüística del nostre país s'evidencia en el fet que el català és, ara mateix, una llengua minoritària i minoritzada, desprestigiada socialment i arraconada a consciència per la classe política espanyola. No només això; durant aquests tres segles d'opressió borbònica, la classe treballadora catalana ha estat despullada de la llibertat a triar un model econòmic satisfactori per als nostres interessos com a proletariat. L'Estat capitalista espanyol ha fet del lliure mercat i del màxim benefici l'expressió màxima d'un liberalisme excloent, sectari i egoista.

A hores d'ara, en un context de globalització de l'economia neoliberal, el nostre país s'enfronta a qüestions tan importants com la precarització en l'àmbit laboral, la discriminació sexista que patim les dones com a conseqüència d'un sistema patriarcalista, la destrucció incessant del nostre territori i dels nostres paratges naturals amb la connivència d'institucions polítiques aliades amb empresaris corruptes, la revifalla imminent dels discursos neofeixistes que, en el cas del País Valencià, s'amaguen sota el paraigües del regionalisme blaver, i la prosperació de noves formes de violència, càrrega i repressió parapolicial.

L'any 1978, la classe política espanyola erigia una nova constitució malanomenada democràtica i hereva directa del franquisme. Les poltrones de les institucions valencianes, a partir d'aquest moment, van ser ocupades per representants d'uns partits d'ordre espanyol i burgès, que han perpetuat en el temps una sèrie de textos legals, els estatuts, subordinats a la Carta Magna. La burgesia espanyola, amb la inestimable ajuda de la burgesia local i regional, ha imposat a les classes populars una consciència d'autonomia encaixada a dins de l'Estat espanyol que els ha permès legitimar el seu mercat estatal i la unitat indivisible d'Espanya. Aquest discurs troba l'acomodament a diari en els mitjans de comunicació públics, capbussats en silenciar les expressions rupturistes amb el marc constitucional actual i amb el mode de producció vigent. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) juga un paper més que important en aquest control ideològic de les masses, tot censurant els moviments socials i els discursos polítics dissidents.

Paral·lelament a les imposicions patides pel nostre país, des de l'any 1707, la resistència popular a l'ocupació política espanyola (prenga la forma que prenga)no ha claudicat mai i continua enfortint-se a dia d'avui. La CAJEI és un dels molts projectes nacionals que opera en el marc dels Països Catalans amb una política d'acció directa contundent contra les institucions polítiques espanyoles i franceses que han fet de la nostra terra una sucursal del seus projectes imperialistes. Malgrat els escassos mitjans per fer-nos sentir, des de la CAJEI pensem que la clau d'una vertadera transformació política i social rau en la lluita organitzada del jovent per la independència dels Països Catalans i per la construcció d'un sistema econòmic socialista capaç de satisfer les necessitats del proletariat català. Apostem, així mateix, per eixir al carrer cada 25 d'abril i recuperar la memòria històrica del nostre poble amb una concepció combativa i rebel de la lluita, sempre avançant cap a la unitat popular i cap a l'enfortiment de les estructures de contrapoder.

Des del 25 d'abril del 1707 fins el 25 d'abril d'enguany, han estat moltes les persones i col·lectius que no han dubtat a defensar els nostres drets com a poble per tots els mitjans possibles. L'any en què complim tres segles d'història imposada, ens és necessari lloar l'actitud compromesa de molts camarades que han defensat els nostres valors com a poble. Les properes generacions de l'independentisme català haurem de continuar treballant de valent si volem accedir definitivament a l'autodeterminació del nostre poble. Ens caldrà constància i molta força. La victòria només serà possible si ens mantenim fermes al voltant del nostre únic objectiu: Independència i Socialisme!

Visca el País Valencià!

Visquen els Països Catalans!

Visca la Terra!

Ara més que mai, un únic objectiu: Independència i Socialisme

CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista)

www.cajei.net

Comunicat d'aclariment d'una suposada agressió denunciada per les Jerc

El passat dimarts 17 d’Abril les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) feien públic un comunicat denunciant una suposada agressió a un dels seus afiliats al districte de Sant Andreu per part d’un grup de joves de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI).
Per aquest motiu des de La Trinxera, l’Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu, col·lectiu que s’integra a l’esmentada Coordinadora, ens veiem obligades a contraposar aquesta informació i a denunciar públicament les falses acusacions que estem rebent.

Així doncs, els fets ocorreguts, en realitat, es resumeixen en que el passat diumenge 15 d’Abril 3 militants de La Trinxera es van trobar amb un afiliat de les JERC. Tot seguit, els 3 joves de la CAJEI, van aturar-lo, sense utilitzar cap més mitjà que les paraules, i van aprofitar per advertir per enèsima vegada al jove de les JERC, que les joventuts del seu partit polític no podien seguir boicotejant, com si no passés res, la feina agitativa que el nostre col·lectiu visibilitza als carrers de Sant Andreu. Fet, que es produeix constantment, i suposa una greu trava pel nostre únic espai de lluita, el carrer. A més de sumar-li la repressió policial sota el pretext del civisme, amb què el tripartit i per tant, ERC, ens obsequia.
L’afiliat de les JERC es va limitar a negar aquesta dinàmica de boicot, malgrat que nosaltres ho hem comprovat amb els nostres propis ulls, al mateix temps que s’anava posant nerviós. I així la discussió va augmentar de to passant de paraules a crits. Un cop escridassat i advertit del nostre malestar, el jove va marxar pel seu propi peu, i es va acabar el conflicte.

Passats 2 dies de l’encontre ens trobem amb un ofensiu i inacceptable comunicat firmat per les JERC on es tergiversa aquesta discussió, denunciant-la com a agressió feixista i s’equipara als fets ocorreguts el passat cap de setmana a Sabadell, on un company de la CAJEI va acabar a l’hospital, d’on encara no n’ha sortit, en ser greument ferit per una punyalada que li va fer perillar la vida.
A continuació s’explica que la persona de les JERC teòricament agredida va denunciar els fets després de passar per l’hospital, on hauria deixat constància de la suposada agressió. Nosaltres ens preguntem què es pot constatar d’un atac físic que no ha existit? Com ja és habitual, al comunicat de les JERC s’apel·la al respecte, al mateix respecte que ells han tornat a perdre, un cop més, mentint sobre un tema tant seriós com son les agressions feixistes. I també a la pau i a la llibertat, les quals ni existeixen ni existiran acompanyades d’un capitalisme i un espanyolisme que ens aboquen a la guerra social com a única lluita. Un espanyolisme i un capitalisme al qual el tripartit, i per tant ERC i les seves joventuts ens condemnen amb la seva suposada política progressista i catalanista.
Així, des de La Trinxera veiem el comunicat de les JERC com una maniobra oportunista i repugnant per tal de desviar l’atenció que la CAJEI, malauradament, està rebent aquests dies pels tristos fets ocorreguts a Sabadell i condemnem que s’omplin cínicament la boca de solidaritat cap el company agredit. Una solidaritat inútil, quan tothom pot percebre que l’únic objectiu és treure’n rendiment polític, encara que sigui creant confusió amb uns fets tant greus com són un atac amb arma blanca a un jove de la CAJEI. Un cop més, i ja no ens estranyem, ens trobem amb els Joves d’ERC fent-ne del victimisme campanya electoral i de la mentida els fonaments del seu discurs.

Exposats i aclarits els fets, i lamentant que s’hagin de fer públics comunicats com aquests, esperem no haver d’allargar-nos més en debats absurds que només responen al ja conegut interès partidista que les JERC tenen tendència a extreure de tot arreu. Entenem que la repercussió i l’impacte mediàtic que ha tingut l’infame comunicat de les JERC respon precisament a aquesta actitud partidista i a la influència que tenen, com a cadells del poder que són, sobre els mitjans de comunicació.

Emplenar-se la boca és gratuït però mentir té un preu; el d’evidenciar-se en botxins enlloc de víctimes, en manipuladors enlloc d’informadors i en evidents culpables enlloc de presumptes innocents.


LA LLUITA ÉS LÚNIC CAMÍ
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME
La Trinxera – Assemblea de Joves de La Sagrera i Sant Andreu (CAJEI)

Campanya 300 anys

Manifest de la campanya:

El 2007, els i les catalanes, viurem el tercer centenari d'ocupació espanyola sobre els Països Catalans. Aquest fet, de gran importància històrica, no pot seguir passant desapercebut. Gran part de la societat catalana, desconeix episodis transcendentals de la pròpia història i, per tant, de la realitat d'opressió nacional i social, que ha patit i continua patint el nostre país.

Malgrat l'evident significació històrica de l'any 2007 (per l'efemèride de la Batalla d'Almansa el 1707), l'ocupació del nostre país va ser llarga, com a conseqüència de la resistència popular, i no conclogué fins el 1715 amb la caiguda de Mallorca.
Conseqüentment, la denúncia i la recordatori d'aquests fets no ha de finalitzar pas enguany. Aquesta campanya, per tant, ha d'allargar-se fins el 2015 i estendre's arreu de la geografia dels Països Catalans. Tampoc no podem oblidar que una part del país, la Catalunya Nord, ja fa més de 300 anys que resta ocupada, però aquest cop és un altre botxí qui intenta aplicar l'aniquilació del nostre poble, l'estat francès.

La denuncia i la reivindicació de l'inici dels 300 anys d'ocupació dels Països Catalans s'ha de concebre amb un objectiu clar: evidenciar les fermes conviccions de lluita del nostre poble per alliberar-se, tal i com s'ha demostrat en els tres segles de resistència. Una prova evident d'aquesta oposició a la imposició espanyola és la nostra pròpia existència malgrat els anys de tortures, guerres, dictadures, presons, exilis… Persecucions que han estat tant físiques com mediàtiques i que no han pogut amb nosaltres. El moviment de resistència a l'ocupació espanyola segueix aquí, viu, existint i qüestionant l'ordre econòmic i sociopolític establert.

Així doncs, des de la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència", instem a tots els casals i ateneus populars escampats arreu del territori català, a tots els col·lectius que lluiten per salvaguardar la nostra llengua i cultura de la imposició espanyola, a les associacions que batallen dia a dia per transmetre la veritat històrica viscuda als Països Catalans, i a totes aquelles persones que senten que cal plantar-se davant de 300 anys d'ocupació espanyola, a treballar per demostrar que els catalans i catalanes ja n'estem tipes d'aquesta colonització econòmica i nacional, que no restarem callats davant les injustícies que ha viscut i viu el nostre poble i que vèncer és l'únic que ens podrà aturar.

Fem que escoltin la nostra veu.

Si el present és de lluita, el futur serà nostre!!

Països Catalans, abril de 2007



Pàgina web de la campanya aquí

Agressió feixista a Sabadell

Un jove de la CAJEI pateix una agressió de caràcter feixista en l’acte de divendres a Sabadell

El van apunyalar per darrera mentre es recollia el concert

Divendres a la nit, un militant de la CAJEI va ser greument apunyalat en el transcurs del concert reivindicatiu que tancava la jornada juvenil combativa convocada per la coordinadora sota el lema "Ni especulació ni destrucció. El jovent defensa el territori".

Mentre el nostre company recollia el concert, va presenciar com un grup de coneguts provocadors de Sabadell agredien el públic, la qual cosa no podia ser tolerada en el nostre acte. Per això, amb cap i valentia, va apropar-se per intentar aturar-los, però va sortir-ne molt tristament afectat en ser apunyalat per l’esquena per part de l’escòria social que, sota els efectes de les drogues, estava fent de la violència gratuïta una diversió.

En primer lloc, i sense embuts, volem destacar que es tracta d’una agressió de caràcter feixista, dirigida envers un jove compromès de cap a peus amb el seu barri i amb el seu país.

En segon lloc, volem que el nostre company sàpiga que des de les Assemblees de Joves i des de la CAJEI li voldríem donar totes les nostres forces, li desitgem una prompta recuperació i, també, que no esperarem de braços creuats.

Avui mateix comença un procés d’investigació, clarificació i resposta a aquesta agressió de caràcter feixista i criminal.

Tots i totes estem amb tu.

CAJEI

14 d’abril de 2007